cel

Recorda el cel blau, groc i lila,

els núvols allargassats pel vent,

el temps que passa

volant

refermant

M'abitllo amb capuç lleuger;

qui no hi és ja no tornarà

car es mantindrà al meu costat

refermant-me qui sóc.

peus

Portes a l'arc del taló

la llum del sol;

hi roman des que duies

els peus nus

rosegons

Rosego el crostó del pa

imperceptiblement dins la bossa,

uns altres dits inquiets també busquen

fent un altre camí

la part important

A penes uns quants espetecs més,

quan ja acaba el dia -

acaba i torna a començar

a l’altra cara de la lluna.