El poble em cridava
"laissez-faire, elena"
i mentre em perdia en el significat
deixava fer
diumenge, 28 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
com ho és la rosella
No hi ha dos moments iguals com no hi ha dues maneres de viure'ls de la mateixa manera.
Els records són fets a parts iguals de la manera com els rememorem i de com són desats a la memòria.
És per això que cal collir cada moment, en el seu millor moment, en la seva millor expressió que és l'ara.
Abans que s'hagi fet tard, abans que la seva propietat de marcescible s'exerceixi completament i indefectible. Abans que ja hagi passat.
Perquè tot el que no es dóna, es perd.
Els records són fets a parts iguals de la manera com els rememorem i de com són desats a la memòria.
És per això que cal collir cada moment, en el seu millor moment, en la seva millor expressió que és l'ara.
Abans que s'hagi fet tard, abans que la seva propietat de marcescible s'exerceixi completament i indefectible. Abans que ja hagi passat.
Perquè tot el que no es dóna, es perd.
Entrades
enten-me
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada